La font Groga (Vallès Occidental)

La reserva natural de la font Groga, que pren el nom de la font homònima, és un espai d'especial protecció del Parc Natural de Collserola. La reserva, de poc més de 112 ha, està situada íntegrament dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès, al voltant del torrent de la Salamandra.

El bosc de la Font Groga és d'especial interès perquè és una de les escasses mostres de bosc madur, format d'alzines i roures, que hi ha a la serra.

Font Groga.

Ubicació: Vallès Occidental, Serra de Collserola, Sant Cugat del Vallès.

Punt d'inici: Residència Vista Rica.

Accés: Prenc la carretera de l'Arrabassada BV-1417. Entre els Km 4 i 5, molt a prop de la cruïlla del Tibidabo, hi ha la residència de Vista Rica on hi ha una esplanada per deixar el cotxe.

Distància total: 2 km

Pujada acumulada: 95 metres

Ruta: Vista Rica – Mina de Sant Medir – Font de l'Estrangulador – Font Groga – Vista Rica.

Cartografia: Collserola, escala 1:20.000, editorial Alpina.

Punts d'interès: Fonts, bosc humit mediterrani.

ICC escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Comencem a caminar des de l'esplanada que hi ha darrera la residència de Vista Rica, on hem deixat el cotxe.

D'esquena a les cases prenem el camí tallat amb una cadena, que hi ha uns metres a l'esquerra de la font.

Baixem pel camí envoltats d'un bosc madur, format bàsicament per alzines i roures, molt poc habitual al Parc.

Bosc d'alzines i roures.

Deixem enrere un sender que marxa per la dreta.

Arribem a una bifurcació on, momentàniament, abandonem l'ample camí que seguíem per prendre el sender que comença a mà esquerra.

Planegem engolits per l'espessa vegetació, fins arribar al final del sender, on hi ha la mina de Sant Medir.

Mina de Sant Medir

Galeria de la Mina de Sant Medir.

Retornem sobre els nostres passos fins al camí ample per on caminàvem abans de desviar-nos.

Seguim baixant pel camí ample fins a trobar una corba tancada vorejada per una mena de merlets.

Ens desviem, momentàniament, per un sender que s'inicia a la nostra esquerra fins a trobar, de seguida, la font de l'estrangulador amagada al fons del torrent.

Desfem el camí fins a la corba dels merlets i seguim baixant pel camí ample fins a la següent corba on s'inicia, a mà dreta, un nou sender.

Abandonem el camí que seguíem i prenem aquest nou sender que planeja fins a deixar-nos a la clariana del bosc on hi ha la font Groga.

Font Groga.

Envoltada per un mur que forma un semicercle, la font Groga es va donar a conèixer per les propietats curatives que s’atribuïen a les seves aigües durant una epidèmia de còlera al segle XIX. Sembla ser que el nom li ve donat pel color grogós de l’aigua rica en components ferruginosos.

L'aigua raja fresca pel broc.

Per tal que la ruta sigui circular, la tornada la farem per un sender que comença a l'esquerra de la font, a l'altra banda del pontet de fusta que han arranjat recentment.

Sender que puja cap a Vista Rica.

Sense por de perdre'ns pugem decididament pel sender que, en poca estona, ens deixa a l'aparcament de Vista Rica.

De Saurí a Meneurí (Pallars Sobirà)

Hem vingut a la preciosa vall d'Àssua a veure els colors de la tardor. Perquè tot i ser una vall eminentment ramadera, com demostren els seus extensos prats, a les fondalades de la vall també hi ha una gran quantitat d'arbres caducifolis que faran les nostres delícies.

Anirem del poble de Saurí al despoblat de Meneurí i tornarem a Saurí fent una bonica ruta circular.

Per acabar-ho d'arrodonir, recorrerem l'escenari que va inspirar la famosa novel·la, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré.

Meneurí i Tuc de la Cometa, al fons.

Ubicació: Pallars Sobirà, Vall d'Àssua, Saurí

Punt d'inici: Saurí

Accés: A la sortida de Sort, prenem la carretera LV-5223 en direcció a Llessui. Entre el quilometre 9 i 10, prenem el trencall cap a Bernui i Saurí.

Distància total: 2,5 km

Pujada acumulada: 165 metres

Ruta: Saurí – barranc del Pamano – Meneurí – barranc de Rions – barranc del Pamano – Saurí.

Cartografia: Vall Fosca, escala 1:25.000 Institut Cartogràfic de Catalunya.

Punts d'interès: Saurí, Meneurí, barranc del Pamano, arbres de fulla caduca.

Observacions: Hi ha marques rodones grogues fins a Meneurí.

mapa ICC escala 1:10.000

La ruta pas a pas

Comencem a caminar des de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble de Saurí.

Pugem pels carrers estrets i costeruts fins a trobar el safareig. Prenem el carreró que per ponent surt del poble cap als camps de pastura i el barranc del Pamano.

Saurí.

El carreró es converteix en sender i de seguida trobem el pal indicador que assenyala la direcció de Meneurí.

El sender baixa vorejant un prat fins al llit del barranc del Pamano, que travessem per un pont.

Barranc del Pamano.

Sempre envoltats d'arbres caducifolis, comencem a guanyar alçada pel sender que puja per l'altra banda del barranc i que, de tant en tant, mostra l'antic empedrat que s'amaga sota la capa de fulles.

Antic camí de Saurí a Meneurí.

Arribem a una bifurcació on hi ha un pal indicador. El sender que marxa per l'esquerra va a Saurí pel camí dels horts i és el que prendrem a la tornada. De moment, però, pugem uns metres més fins a les restes del despoblat de Meneurí del que encara es conserva una casa i un tros de l'església romànica de Sant Esteve.

Meneurí.

Església de Sant Esteve de Meneurí.

Reposem una estona prenent el sol als prats del voltant del poble.

Per tornar a Saurí, desfem el camí fins a la bifurcació on hi ha el pal indicador des d'on prenem el camí dels horts, que marxa planejant.

Camí dels horts.

De seguida arribem a les runes de l'antiga església de Sant Esteve on encara es pot veure la perfecció amb la que van col·locar els carreus.

Seguim pel sender que sota l'ombra d'unes nogueres ressegueix un mur de pedra seca.

Prop del barranc de Rions.

Sempre planejant, arribem al barranc de Rions, que creuem per un pont de fusta.

De seguida comencem a baixar per un camí carreter ple d'avellaners que segueix el curs del riu i arriba a una pista situada als peus del poble de Saurí.

Envoltats d'avellaners.

Prenem la pista en direcció a Saurí creuant altre cop els barrancs de Rions i del Pamano.

Passem a tocar de la depuradora de Saurí i de seguida prenem, a mà esquerra, un caminet que s'enfila de cop fins a l'entrada del poble on tenim el cotxe.

Estany del Malniu (Cerdanya)

Tot i l'atmosfera malèfica que envolta els llacs d'aquesta part del Pirineu, on diuen que s'hi reuneixen bruixes i altres éssers per tractar amb el dimoni. El Malniu és un estany d'alta muntanya molt pintoresc que val la pena visitar.

Buscarem la manera més planera d'arribar-hi des de l'estació d'esquí nòrdic de Guils – Fontanera.

Estany del Malniu

Ubicació: Cerdanya, Guils de Cerdanya, Estació de Guils - fontanera

Punt d'inici: Pista del refugi de la Feixa

Accés: Des del poble de Guils de Cerdanya es pren la carretera que puja a l'estació d'esquí nòrdic de Guils – Fontanera. Passem de llarg les instal·lacions de l'estació d'esquí i prenem una pista de terra. Arribem a una bifurcació on prenem el brancal de la dreta que ens aproparà al refugi de la Feixa. Deixem enrere el refugi i quan la pista planeja busquem, al final d'un prat, el pal indicador que assenyala l'inici de la nostra excursió.

Distància total: 3,8 km

Pujada acumulada: 110 metres

Ruta: Pista – bosc de pi negre - Estany del Malniu – bosc de pi negre - Pista

Cartografia: Cerdanya. Ed. Alpina, escala 1: 50.000

Punts d'interès: Bosc de pi negre i estanys d'alta muntanya.

Observacions: Sempre seguirem les marques grogues de la ruta 120b. És recomanable un cotxe amb xassís alt per l'aproximació.

Mapa ICC, escala 1:25.000

Vista aèria

LA RUTA PAS A PAS

Deixem el cotxe ben arrambat al costat de la pista de terra per la que hem pujat.

Comencem a caminar des del pal indicador que hi ha a la dreta de la pista i que assenyala la nostra direcció.

Pal indicador on comencem l'excursió.

Creuem el prat buscant les marques de pintura que indiquen l'inici del sender que s'endinsa al bosc de pi negre.

El sender és molt fresat i, a més, les marques grogues de la ruta 120b ens acompanyaran durant tot el trajecte.

Sender 120b

Planegem en direcció N-NO fins que ens ajuntem, en una zona molt rocosa, amb el sender 119 que puja des del refugi del Malniu.

I ja hi som! Baixem uns metres pel sender que de seguida ens deixa a la sortida d'aigües de l'estany on hi ha un grapat d'ànecs que ens esperen.

Estany del Malniu

Aprofitem que és d'hora per resseguir la riba del llac buscant un bon lloc on dinar.

La tornada, la fem pel mateix lloc per on hem vingut.

Volta per la vall de Sant Miquel (Alt Urgell)

Protegida dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, i situada en una fondalada, a mig camí entre el refugi de la Basseta i el de les Comes de Rubió, la vall de Sant Miquel i el seu entorn, ofereixen una massa forestal exuberant esquitxada de petits prats perfectament conservats pels ramats que encara hi pasturen.

Un paisatge idíl·lic perfecte per anar a passar-hi tot el dia.

Vall de Sant Miquel

Ubicació: Alt Urgell, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Sant Joan de l'Erm.

Punt d'inici: Àrea d'esbarjo del bosc de Pallerols.

Accés: Des de Castellbò prenem la carretera en direcció al refugi de la Basseta de Sant Joan de l'Erm. Just abans d'arribar al refugi, a la corba on hi ha la font. Prenem una pista, a l'esquerra, que s'enfila cap a l'ermita de Sant Joan de l'Erm. Des de davant de l'ermita, prenem la pista que, cap a l'esquerra, baixa cap el coll de Leix. Travessem un tallafocs i deixem a mà dreta una pista abans d'arribar al coll de Leix, on conflueixen diverses pistes.

Ens hi fixem bé, i descobrim entre els arbres un pal indicador que assenyala la direcció que cal seguir per arribar a la casa Forestal de Pallerols i la vall de Sant Miquel.

Fem cas del que diu el pal, i prenem la pista que, per la dreta, baixa fins a trobar la casa forestal i l'àrea d'esbarjo del bosc de Pallerols on comença aquesta passejada.

Distància: uns 3 km

Pujada acumulada: 85 metres

Ruta: Àrea d'esbarjo del bosc de Pallerols – vall de Sant Miquel – collet del serrat de la Carbassa – barranc de Berbegués – àrea d'esbarjo del bosc de Pallerols.

Cartografia: Parc Natural de l'Alt Pirineu, Alpina. Escala 1:50.000

Dades d'interès: Boscos, prats i fauna de la Vall de Sant Miquel.

Observacions: Marques grogues marquen tota la ruta. Aigua abundant.

mapa icc escala 1:25.000

Vista aèria.

La ruta pas a pas.

Comencem a caminar des de l'aixopluc que hi ha a tocar de l'antiga casa forestal de Pallerols. Un casalot enorme, situat al mig del bosc, i completament abandonat.

Casa forestal de Pallerols.

Per la dreta del rierol remuntem la pista que ve del coll de Leix durant uns 300 metres fins a trobar, a mà esquerra, l'inici d'un camí carreter prohibit a la circulació de vehicles.

Fent cas de les marques de pintura groga, creuem el rierol i prenem el camí carreter que ens mena directament cap a la petita vall de Sant Miquel.

Entrada a la vall de Sant Miquel.

Creuem el rierol un altre cop just abans de superar una barrera que prohibeix el pas de vehicles de motor.

El camí carreter que seguim recórrer el fons de la vall paral·lelament al rierol que serpenteja entre els prats i els arbres.

Rierol que recórrer la vall.

Just quan l'Àreu s'endormisca, arribem al cortal d'en Gramós, on s'acaben els prats i el camí es bifurca. Prenem el brancal de la dreta que s'enfila enmig del bosc fins a un collet que travessa el serrat de la Carbassa on se'ns ajunta, per l'esquerra, un altre camí carreter.

Camí que s'enfila a la serra de Carbassa.

Sense deixar de seguir les marques grogues el camí carreter comença el descens cap al barranc de Berbegués.

Arribem a un gran prat on el camí es torna a bifurca. Prenem, altre cop, el brancal de la dreta que vorejant el prat ens deixa a la pista que baixa del coll de Leix.

Camí que voreja el prat de Berbegués.

Ja per acabar, prenem la pista cap a la dreta, en sentit descendent, fins ha arribar a l'antiga casa forestal de Pallerols, on hem començat i acabem aquesta passejada.