El Prat d'Hort (Pallars Jussà)

Va ser explorant una d'aquestes interminables pistes de terra que t'aproximen a petits llogarrets que mai no havíem sentit anomenar, que vam descobrir aquest bonic racó. 
El Prat d'Hort, són unes extenses pastures de muntanya situades just sobre el poble de Sentís, a cavall entre l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
La seva situació, relativament elevada, i l'escassa presència d'arbres, fa que hi hagi molt bones vistes de les muntanyes que envolten la desconeguda vall de Manyanet i del Pirineu axial a la llunyania.

El Prat d'Hort

Ubicació: Pallars Jussà, Vall de Manyanet, Sentís.

Punt d'inici: Coll de Sant Pere.

Accés: Des del poble de Sentís, prenem la pista de terra en direcció al poble de Sas. Aparquem just al coll que dona accés a les pastures del Prat d'Hort.

Distància total: 5 km

Pujada acumulada: 170 metres

Ruta: Coll de Sant Pere (1427m) - Borda de Montlau (1422m) - Ban de Massivert (1460m) - lo Faro (1456m) - Ban de Massivert (1460m) - Borda de Montlau (1422m) - Coll de Sant Pere (1427m).

Cartografia: Pallars Jussà, escala 1:50.000, ICC.

Punts d'interès: Prats i pastures d'alta muntanya.

Mapa ICC escala 1:25.000

LA RUTA PAS A PAS

Deixem el cotxe al voral de la pista, just en el coll anomenat de Sant Pere a 1426 metres d'alçada, en una cruïlla de camins a tocar del Prat d'Hort.

Des d'aquest punt on comencem a caminar, ja veiem completament l'idíŀlic prat, tot ell enclotat entre el tossal de Tous i el tossal homònim esquarterat en feixes.

El Prat d'Hort des de la pista de terra.

Per la pista, comencem a caminar en direcció N-NO, amb el prat a la nostra esquerra i el tossal homònim a la nostra esquena.

De seguida travessem un tancat pel bestiar que no evita el pas de vehicles i amb el Prat d'Hort a l'esquerra seguim la pista que ara gira cap a ponent i té tendència a pujar.

Pugem uns metres fins a trobar a mà esquerra un trencall on comença un camí carreter que baixa cap a la borda anomenada de Montlau.

Borda de Montlau

Prenem el camí carreter, passem pel costat de la borda de Montlau que ens queda a mà esquerra, i arribem a la part més baixa i septentrional del Prat d'Hort.

Mica en mica estem resseguint el contorn del prat i des d'aquesta part més baixa, les pastures comparteixen protagonisme amb les rengleres de pollacres que travessen l'esplanada.

La part més baixa i septentrional de les pastures.

Deixem enrere un trencall a mà dreta mentre el camí carreter que anem seguint té tendència a pujar ara en direcció SO cap al bosc de pins que tenim just a sobre.

Travessem el petit bosc de pins replantats i apareixem a les pastures que hi ha a l'altra costat.

Bosc de Pins

Pugem lleugerament pel camí carreteramb pastures a mà dreta i el bosc de pins que cobreix el tossal deTous a l'esquerra.

A mesura que avancem les vistes sobrePirineu s'amplien i les puntes dels cims encara nevats ocupen totl'horitzó.

Els cims nevats són just a l'altre costat de la vall.

Seguim pujant pel camí, a mà esquerra, entre els prats, distingim els fonaments de ciment d'alguna antigalínia elèctrica i alguna bassa d'aigua plena aquesta època del'any.

Just abans que el camí carreter queseguim deixi de pujar per començar a davallar, l'avandonem per ladreta i comencem a caminar camp a través en direcció O pel quesembla una torbera.

Torbera amb el Pirineu axial al fons.

Sempre cap a ponent, seguim el serratdel Ban de Massivert cap al turonet que tenim al davant anomenat loFaro i que serà el punt més llunyà de la nostra excursió.

Pugem al turonet i ens aturem acontemplar el paisatge que ens ha acompanyat durant tot aquestdarrer tram de l'excursió.

Lo Faro, punt culminant de l'excursió.

Seiem a la part més elevada del turó,i mentre mengem i ens estirem a l'herba perfectement retallada pelbestiar contemplem just a l'altra banda de la vall, els petitsllogarrets de Sas i Erta arrecerats als peus de les dues muntanyesmés destacables de la regió, el cap dels Vedats d'Erta i la Pica deCerví, mentre a la llunyania destaquen les imponents muntanyes delPirineu axial completament nevades.

La Pica del Cerví i el cap dels Vedats d'Erta.

La tornada la fem pel mateix camí per on hem vingut

La tornada fins al coll de Sant Pere on tenim el cotxe, la fem, sense preses, pel mateix camí per on hem vingut.

Voltant pels Rasos de Peguera (Berguedà)

Quan neva abundantment al Pirineu, l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera fa les delícies de petits i grans, i les pistes d'esquí, ara en desús, s'omplen de famílies amb els seus trineus.

I és que la proximitat amb el metropolitanès i les suaus pendents de la muntanya, fan dels Rasos, un espai ideal per iniciar en la pràctica dels esports d'hivern als més petits de la casa.

Rasos de Baix amb el Cadí i la Serra d'Ensija, al fons. 

Ubicació: Berguedà, Castellar del Riu, Rasos de Peguera.

Punt d'inici: Estació d'esquí dels Rasos de peguera.

Accés: Des de Berga, prenem la carretera BV 4242 en direcció al santuari de Queralt, i abans d'arribar al santuari, ens desviem cap a la carretera BV 4243  fins a l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera on comença l'excursió.

Distància total: 3,5 km

Pujada acumulada: 175 metres

Ruta: Estació d'esquí - les Collades - Rasos de Baix - coll de la Creu del Cabrer - Estació d'esquí.

Cartografia: Rasos de Peguera i Serra d'Ensija, escala 1:25.000, editorial Alpina.

Punts d'interès: Boscos i prats d'alta muntanya.

Mapa ICC escala 1:25000

LA RUTA PAS A PAS

Fa un dia esplèndid, ha sortit el sol, no fa gaire fred, i hi ha una bona pila de neu al Pirineu.

Prenem el cotxe, enfilem l'eix del Llobregat i quan la criatura encara no ha tingut temps de rondinar, ja som a l'aparcament de l'estació d'esquí dels Rasos de Peguera.

Estació d'esquí de Rasos de Peguera

Tot i mantenir obert el bar els caps de setmana, l'estació d'esquí fa anys que és tancada, i per tant, pots passejar-te per les pistes sense por de que cap esquiador t'envesteixi.

Descarreguem tots els trastos del cotxe i ens apropem fins a la part baixa de l'estació ( a tocar del bar), on hi ha una munió de gent llençant-se amb trineu.

Ens calcem les raquetes i comencem a pujar per la pista principal fent grans llaçades que ens faciliten l'ascensió.

Pujant per la pista d'esquí principal.

Pugem i pugem, i anem guanyant perspectiva sobre el vessant sud del Cadí i la serra d'Ensija fins arribar a la part més alta de l'estació on s'acaben els remuntadors i la pendent.

Des de darrera el remuntador, prenem un caminet que travessa un troç de bosc més tupit en direcció NE.

l'Esquena del Cadí des de la part alta de l'estació. 

Quan el bosc s'esclarissa descobrim un parell de petites pistes d'esquí que baixen cap a la nostra esquerra, i que deixem enrere.

Seguim caranejant la muntanya en lleuger ascens fins a trobar una gran pista d'esquí, a mà esquerra, que baixa cap al coll de la Creu del Cabrer. Just per aquí, baixarem més tard quan tornem de coronar els Rasos Petits.

Caranejant pels Rasos.

Mentrestant, a mà dreta, enclotats uns metres sota nostra, descobrim unes petites basses.

Seguim endavant en direcció al petit turó que hi ha a la nostra dreta, i de seguida trobem una gran esplanada des d'on hi ha una gran vista de bona part dels Pirineus Orientals.

Som a la part més elevada dels Rasos de Baix (2058m)!

Gran esplanada que corona els Rasos de Baix.

Voltem per la neu verge de la gran esplanada fent dibuixos mentre intentem posar noms als cims de les muntanyes que veiem a la llunyania.

Abans de retornar per on hem vingut, busquem entre els arbres del principi de l'esplanada, el monòlit del cinquantenari del Club Excursionista del Berguedà i ens hi fem la fotografia de rigor com a prova de la nostra gesta.

Al monòlit del cinquantenari deixant constància de la gesta.

Abandonem l'esplanada per allà on hem vingut, i anem a trobar la pista gran que baixa fins al coll de la Creu del Cabrer.

Baixem fins al coll, i sense parar ens desviem, cap a l'esquerra, per un camí que s'endinsa al bosc.

Coll de la Creu del Cabrer.

Ja sense deixar aquest camí, passem pel costat d'un parell de pistes, a mà esquerra, i de seguida arribem a les pistes d'esquí principals de la part baixa de l'estació. Només ens cal travessar-les per arribar al bar del refugi on hem començat l'excursió.








   

Castell d'Orcau (Pallars Jussà)

Situat dalt d'un turó a la banda meridional de la Conca Dellà, el castell d'Orcau va formar part dels dominis del compte de Pallars.

Construït pels vols de l'any mil, el castell d'Orcau era un castell de frontera que separava els comtats catalans dels dominis andalusins.

Castell i poble d'Orcau.

Ubicació: Pallars Jussà, Conca Dellà, Orcau.

Punt d'inici: Orcau.

Accés: Circulant per la carretera C-74 entre Isona i Tremp, a prop del Km 49, prenem el trencall cap a Orcau per la LV-5112.

Distància total: 1,8 km

Pujada acumulada: 140 metres

Ruta: Poble d'Orcau – Castell d'Orcau – Poble d'Orcau.

Cartografia: Serra del Boumort, escala 1:20.000, editorial Piolet.

Punts d'interès: Restes del Castell d'Orcau i l'església de la Pietat

Mapa ICC, escala 1:20000

La ruta pas a pas

Ressegueim els carrerons del poble d'Orcau fins a la part més alta del poble.

Just a la façana d'una casa hi ha un cartell que indica la direcció que cal seguir per pujar al castell.

Sortint d'Orcau en direcció al castell.

Fent cas del cartell sortim del poble seguint un sender que passa entre les runes d'antigues cases.

Pugem, fent grans marrades i fent cas dels pals indicadors, pel vessant S del turó. Caminem envoltats d'oliveres i antics murs de pedra seca.

Oliveres i murs de pedra seca.

A mesura que anem pujant, les vistes sobre la plana de Tremp i el Montsec cada cop són més extenses.

Avui no hi ha boira a la plana, però altres vegades si que l'hem trobada, i és llavors, amb el mar de núvols als peus, que l'espectacle des de dalt del turó és immillorable.

El camí fa grans marrades.

El sender segueix pujant, i té tendència a girar cap llevant, des d'on, en pocs minuts, arribem als peus del Castell d'Orcau.

Ens plantem davant d'un plafó informatiu on llegim les característiques i una mica d'història del castell i de l'església de la Pietat.

Castell d'Orcau.

Església de la Pietat.

Tot el conjunt està força malmès, però les restes que en queden, encara permeten fer-se una idea prou acurada de les seves dimensions i característiques.

Segons ens informa al plafó explicatiu, el castell d'Orcau està documentat des de l'any 1010 com a castro Orcall.

Espitlleres del mur.

Va ser construït en el moment més intens de les ràtzies andalusines per les terres del Montsec i és per això que té un marcat caràcter defensiu.

Durant el segle XI, un cop esvaïda l'amenaça sarraïna, el castell esdevé un important centre logístic, alhora que exercirà de frontera entre els dominis de Pallars i els dominis urgellencs d'Arnau Mir de Tost.

Dormideta als peus del castell.

L'església romànica de la Pietat, també molt malmesa, tenia unes pintures murals romàniques que mostraven els apòstols i que ara es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Restes de pintures murals a l'església.

La tornada cap al poble d'Orcau la fem pel mateix camí per on hem pujat.