Aquesta passejada ens porta fins al coll de l'Oli. Un pas natural que uneix la vall Fosca i la vall de Manyanet des d'on esperem tenir una molt bona panoràmica de la zona. Per arribar-hi, resseguirem un antic camí de ferradura que uneix els pobles d'Aguiró (a la vall Fosca) i Castellnou d'Avellanos (a la veïna vall de Manyanet), passant per la petita ermita de la Mare de Déu del Coll.
 |
| Coll de l'Oli |
Ubicació: Pallars Jussà, Vall Fosca, Aguiró.
Punt d'inici: Plaça de l'església d'Aguiró (1360m)
Accés: Prenem la carretera L-503 en direcció a cabdella. Entre el Km 12 i el 13, prenem, a mà esquerra el desviament cap a Aguiró, Oveix i Astell. Deixem el cotxe a tocar de l'església d'Aguiró.
Distància total: 5 km
Pujada acumulada: 210 metres
Ruta: Aguiró (1360m) - ermita de la Mare de Déu del Coll (1438m) - Coll de l'Oli (1529m) - ermita de la Mare de Déu del Coll (1438m) - Aguiró (1360m)
Cartografia: Vall Fosca, escala 1:25000, editorial Alpina.
Observacions: Tota la ruta està marcada amb senyals grogues.
Punts d'interès: Camí de ferradura, ermita de la mare de Déu del Coll, coll de l'Oli.
Punt d'inici: Plaça de l'església d'Aguiró (1360m)
Accés: Prenem la carretera L-503 en direcció a cabdella. Entre el Km 12 i el 13, prenem, a mà esquerra el desviament cap a Aguiró, Oveix i Astell. Deixem el cotxe a tocar de l'església d'Aguiró.
Distància total: 5 km
Pujada acumulada: 210 metres
Ruta: Aguiró (1360m) - ermita de la Mare de Déu del Coll (1438m) - Coll de l'Oli (1529m) - ermita de la Mare de Déu del Coll (1438m) - Aguiró (1360m)
Cartografia: Vall Fosca, escala 1:25000, editorial Alpina.
Observacions: Tota la ruta està marcada amb senyals grogues.
Punts d'interès: Camí de ferradura, ermita de la mare de Déu del Coll, coll de l'Oli.
 |
| Mapa ICC escala 1:25000 |
La ruta pas a pas
Comencem a caminar des de la plaça de l'església d'Aguiró. A tocar del mur del cementiri hi ha el cartell on explica les característiques de la ruta que farem i que està marcada amb senyals grogues.
Pugem pel carrer encimentat que hi ha a la dreta de l'església fins a la corba tancada cap a la dreta on s'inicia, a mà esquerra, el camí de ferradura que unia la vall fosca amb la vall de Manyanet.
 |
| Església de Sant Joan Baptista d'Aguiró. |
Pugem pel carrer encimentat que hi ha a la dreta de l'església fins a la corba tancada cap a la dreta on s'inicia, a mà esquerra, el camí de ferradura que unia la vall fosca amb la vall de Manyanet.
Prenem el caminet que comença baixant, però que, de seguida, planeja resseguint un mur de pedra.
L'ermita de la mare de Déu del Coll, que és el nostre següent objectiu, es veu perfectament a l'altra costat del barranc.
 |
| Camí de ferradura |
L'ermita de la mare de Déu del Coll, que és el nostre següent objectiu, es veu perfectament a l'altra costat del barranc.
Ens estem apropant al torrent de la Plana i el camí que seguim queda ben negat d'aigua, obligant-nos a saltar de roca en roca per no sucar els peus.
Creuem el torrent i continuem pel camí que ara comença a pujar lleugerament i que en pocs minuts, ens deixa als peus de l'ermita des d'on es veu com el poble d'Aguiró va quedant enrere.
Només ens cal un darrer esforç per superar l'últim repetjó i plantar-nos a les portes de la mare de Déu del Coll.
Descansem una mica i observem que des del costat de l'ermita, resseguint la carena amb la mirada, ja es veu perfectement el coll de l'Oli, on ens dirigim.
Prenem el camí que, des del costat de l'ermita i tal i com assenyala el pal indicador, es dirigeix cap a l'oest per un terreny rogenc.
La vegetació va canviant radicalment, i l'arbrat que ha dominat el recorregut fins a l'ermita és substituït per una vegetació més escassa formada bàsicament d'arbustos.
Resseguim el caminet ben fressat que s'endinssa entre uns grans boixos que ens protegeixen, breument, de l'aire gelat que fa una estona que ens acompanya.
Sortim dels boixos i pel sender que a voltes encara conserva les restes d'alguna mena d'empedrat, pugem suaument fins al collet Roi i des d'allà, amb un darrer esforç ens plantem al coll de l'Oli.
Ens apropem al mig del coll i observem la notable panoràmica que hi ha, tenint en compte que només som a 1529 metres.
Per la vessant est del coll hem vist mentre pujàvem, bona part del solà de la Vall Fosca. Per la vessant oest, potser el que més destaca per la seva proximitat, és el poble de Castellnou d'Avellanos empetitit davant l'enorme silueta de la Pica del Cerví de Manyanet mig tapada per un núvol.
El temps s'ha anat espatllant, i el sol que ens ha acompanyat mentre pujàvem, ha quedat tapat fent que la temperatura baixi ràpidament.
Així doncs, sense distreure'ns gaire, fem quatre fotos i emprenem el camí de tornada pel mateix lloc per on hem vingut.
Creuem el torrent i continuem pel camí que ara comença a pujar lleugerament i que en pocs minuts, ens deixa als peus de l'ermita des d'on es veu com el poble d'Aguiró va quedant enrere.
 |
| Aguiró i el tuc de la Cometa |
Només ens cal un darrer esforç per superar l'últim repetjó i plantar-nos a les portes de la mare de Déu del Coll.
Descansem una mica i observem que des del costat de l'ermita, resseguint la carena amb la mirada, ja es veu perfectement el coll de l'Oli, on ens dirigim.
 |
| Ermita de la Mare de Déu del Coll |
Prenem el camí que, des del costat de l'ermita i tal i com assenyala el pal indicador, es dirigeix cap a l'oest per un terreny rogenc.
La vegetació va canviant radicalment, i l'arbrat que ha dominat el recorregut fins a l'ermita és substituït per una vegetació més escassa formada bàsicament d'arbustos.
Resseguim el caminet ben fressat que s'endinssa entre uns grans boixos que ens protegeixen, breument, de l'aire gelat que fa una estona que ens acompanya.
 |
| Restes de l'empedrat del camí. |
Sortim dels boixos i pel sender que a voltes encara conserva les restes d'alguna mena d'empedrat, pugem suaument fins al collet Roi i des d'allà, amb un darrer esforç ens plantem al coll de l'Oli.
Ens apropem al mig del coll i observem la notable panoràmica que hi ha, tenint en compte que només som a 1529 metres.
 |
| Coll de l'Oli. |
Per la vessant est del coll hem vist mentre pujàvem, bona part del solà de la Vall Fosca. Per la vessant oest, potser el que més destaca per la seva proximitat, és el poble de Castellnou d'Avellanos empetitit davant l'enorme silueta de la Pica del Cerví de Manyanet mig tapada per un núvol.
 |
| Castellnou d'Avellanos i la Pica del Cerví de Manyanet. |
El temps s'ha anat espatllant, i el sol que ens ha acompanyat mentre pujàvem, ha quedat tapat fent que la temperatura baixi ràpidament.
Així doncs, sense distreure'ns gaire, fem quatre fotos i emprenem el camí de tornada pel mateix lloc per on hem vingut.
